Futur i periodisme

La paraula Wikileaks s'ha convertit en una de les més utilitzades actualment, tan si es tracten temes periodístics, ètics, polítics, sociològics o filosòfics. La connotació d'aquesta, però, és ben variada. Per a uns, reflecteix un espectacle de primer ordre digne d'admirar i per a uns altres un atac a la seguretat intenracional. Internet va ple de notícies sobre Julian Assange, que és titllat d'inquietant i sorprenent. I a partir d'aquí les interpretacions divergeixen en lloances i desqualificacions. El que per a tots és clar és que Assange practica un periodisme de relvelació, que ajudat per la perspicaç tecnologia revela documents de la diplomàcia nord-americana considerats confidencials. S'ha necessitat molt poc temps per aconseguir tota aquesta informació.  El mètode? El desconeixem. El que sabem és que és un mètode eficaç. Així doncs tota la transperència que Assange aconsegueix està envoltda de misteris. Sense tota aquesta tecnologia la manera d'aconseguir la informació de ben segur que hauria estat diferent. 

Aquest mitjà clàssic d'obtenció d'informació, però, està amenaçat, i també ho està l'ofici en general. Amenaçat pels interessos de la propietat dels mitjans, que reduint la informació dels missatges a un simple negoci ens condueix cap a un mercantilisme desproporcionat. També pels interessos dels més poderosos que seleccionen i elegeixen els continguts. I amenacen també les últimes tecnologies digitals que juntament amb la globalització permet a tota mena de persones esdevenir productors de discursos i missatges i expandir-los mitjançant la web a tota la societat, sense cap acreditació. 

El periodista curiós, compromès, format amb mirada pròpia, lliure, exigent i rigorós que vetlla pels interessos del receptor perd pes. La realitat actual doncs, obliga al periodista a recórrer a nous mètodes de comunicació. Cal adaptar les propostes informatives a la digitalització, amb l'aspiració que cada receptor pugui conformar una opinió pròpia. Això serà possible si el resultat de l'activitat periodística es fa imprescindible per diferenciar els missatges interessants i professionals dins el desori general que circula pel ciberespai. Aquest nou periodisme ha d'estar acreditat i consolidat pels propis periodistes que s'han de fer necessaris per la seva qualitat basada en la utilitat i l'honradesa, oferint un sistema de comunicacions i eines fiables.