La falsedat i la hipocresia són valors que s'estenen ràpidament. És molt més fàcil que la feina la facin els altres,obviar el compromís i la responsabilitat i triar el camí fàcil per aconseguir l'èxit. Vivim a un món on ens trepitgemuns als altres. Ens fixem un objectiu i els mètodes per aconseguir-los no són l'important, podem fer servir el que sigui. Cal però obrir el camp de visió. Tenir seguretat en tu mateix i conèixer els nostres límits. Cooperant també s'assoleixen objectius, sense trampes, sense mentides. Saber estar és una qualitat que va més cara cada dia que passa.
Saber estar significa també saber acompanyar, i ser acompanyat, que no és la mateixa cosa. En un món individualista com el nostre, aquesta capacitat per comprendre el trencaclosques de les relacions i encaixar-se a un mateix en el lloc que més li escau, a un mateix i als altres, és tot un valor a l'alça. Avui en dia no som persones que vivim en un mateix grup i fem les mateixes coses, sempre. Més aviat ara som aquí amb aquests i més tard serem allà amb aquells altres.
Per això hem de valorar tant la capacitat de relacionar-nos i fer coses plegats, perquè hem de trepitjar molts escenaris distints al llarg del dia que ens demanen regles del joc diferents a les nostres. Hem de ser peces autònomes capaces d'establir lligams per dur a terme projectes que ens beneficiïn personalment i que ens beneficiïn a tots.
Saber estar significa també saber acompanyar, i ser acompanyat, que no és la mateixa cosa. En un món individualista com el nostre, aquesta capacitat per comprendre el trencaclosques de les relacions i encaixar-se a un mateix en el lloc que més li escau, a un mateix i als altres, és tot un valor a l'alça. Avui en dia no som persones que vivim en un mateix grup i fem les mateixes coses, sempre. Més aviat ara som aquí amb aquests i més tard serem allà amb aquells altres.
Per això hem de valorar tant la capacitat de relacionar-nos i fer coses plegats, perquè hem de trepitjar molts escenaris distints al llarg del dia que ens demanen regles del joc diferents a les nostres. Hem de ser peces autònomes capaces d'establir lligams per dur a terme projectes que ens beneficiïn personalment i que ens beneficiïn a tots.
Doncs sí, crec que tents tota la raó. Seria ideal que tothom tingués la mateixa opinió que tu, encara que, la dura realitat és tot el contrari: Visca l'egoísme! De totes maneres, estic segura de que algun dia ens adonarem del que realment importa i deixarem de fer tant el gilipolles!
ResponderEliminarBé, Cèlia.
ResponderEliminarAixò reuqreix un esforç immens, prò assolible.
Pare
I tant que sí! però és evident que tots tenim interessos diferents i que a l'hora de perseguir objectius dins de la societat, ja sigui mitjançant les relacions interpersonals o no, l'interès col·lectiu queda apartat quan únicament som capaços de mirar-nos el melic. El problema és que no som capaços de creure en l'èxit col·lectiu; en que si tothom volgués podríem aconseguir una societat millor. Però la immensa majoria (m'hi incloc en molts aspectes) preferim lluitar pel benefici propi.
ResponderEliminar