ÉS AQUESTA LA SOCIETAT QUE VOLEM?

2- Racisme


Una de les cares de la globalització és violenta. Fa fora de casa a moltes persones, que es veuen forçades a emigrar a països una mica més rics, com ara el nostre. En altres casos fa esclatar conflictes bèl•lics entre pobles i ciutadans. És habitual sentir discursos que ens posin una bena als ulls i entabanar-nos. Vivim al planeta terra, tots hem evolucionat de la mateixa espècie, venim del mateix lloc, som iguals i ens hem de sentir iguals. Tant dels qui parlen a casa en català com d’aquells que ho fan en castellà, i també d’aquells que arriben i parlen urdú, quètchua o swahili. Amb el sentiment de pertinença de les persones no s’hi juga. La pau es construeix cada dia en cada gest, en cada mirada. La vida quotidiana ha de ser un espai de fraternitat. És clar que hem de ser fidels als nostre país, però entenc per país com a sentiment. Ser fidel al país significa recollir el bo i millor del nostre passat per projectar-lo amb força i determinació cap al futur. La identitat catalana la podem compartir amb el veïnatge, oberts a acceptar també els que els altres ciutadans ens poden ensenyar. Aquest intercanvi ens fa créixer com a persones. Ens hem de sentir ciutadans del món. No podríem entendre la nostra societat sense tenir en compte què passa a la resta del planeta. La majoria de problemàtiques que se’ns plantegen són d’abast mundial, però hi hem de donar una resposta global. Deixem entrar les noves idees en nosaltres!

Mans: Víctor i Cèlia