ASMITA; Bed and breakfast

Asmita, bed & breakfast

Avui 10 de desembre s'ha estrenat al Teatre Alexandra Amina, bed and breakfast, un reportatge basat en fets reals que narra l'experiència d'en Dharma que va perdre els dits de les mans i els peus ascendint l'Everest. La posterior ajuda que va rebre d'una família catalana li va canviar el futur i ampliar les seves possibilitats de realització personal.

Dharma era un guia d'alta muntanya, xerpa, que acompanyava les expedicions a l'Everest i programava trekkings. Feia la seva feina amb gran professionalitat. Tenir tanta cura del client, però, li va costar els dits de les mans i els d'un peu. En Dharma va voler cordar les botes d'un home de 76 anys a qui feia de xerpa per aconseguir el Record Guiness en ser la persona amb més edat que ha assolit el cim de l'Everest. El contacte de la pell amb la temperatura sota zero va iniciar la congelació dels dits, que li van ser amputats uns dies més tard, quan va aconseguir baixar sol del cim passats uns dies. La resta de l'equip l'havia donat per desaparegut. Sense dits en Dharma veia com el seu futur s'enfosquia, que no podia seguir amb l'ofici que tant estimava i que amb aquesta nova condició hauria de dependre sempre d'algú altre.

La família gironina Casas Papell, antics clients del guia, el van dur juntament amb la seva dona Asmita a Catalunya i el van acollir a casa seva. La família enviava a Nepal quotes per tal d'escolaritzar els fills d'en Dharma. A l'assabentar-se de la seva pèrdua dels dits no van dubtar en prestar-li ajuda. Durant quatre mesos van fer l'impossible per poder operar-lo i fer que tornés a ser autosuficient. Per recaptar diners per la família nepalesa es van organitzar xerrades a centres excursionistes i altres esdeveniments particulars.

Avui en Dharma treballa altra vegada de guia, tot i que no ascendeix a les expedicions. Asmita, després d'haver-se impregnat de la cultura, les costums i la gastronomia occidental va obrir una casa de menjars a Kathmandú, amb l'ajuda de la família Casas Papell. El reportatge deixa l'espectador amb un bon regust de boca, veient els forts lligams fraternals que uneixen les dues famílies actualment i l'actitud solidària i plena d'humanitat dels protagonistes. Els nepalesos han aconseguit un millor nivell de vida i els catalans se senten interiorment omplerts. I és que els finals feliços, per poc que ens n'adonem, també són possibles.




Per veure el trailer clicar aquí.