LOVELIFE

martes, 23 de noviembre de 2010

No importa cuantos años pasen, sé que una cosa será verdadera como siempre.
Nos veremos pronto.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Plec de paper, en els fulls de cada qual surten als ulls de la gent, com en el fons màgic d'aquell ull de Xaharazad, tots els moments del món, minut per minut, escena per escena, amb totes les seves paliptacions i tots els seus pensaments. Somrisos o ganyotes de vedettes i de criminals; barbes o ulleres de savis, angúnia o vanitat de polítics. Secrets, horrors, harmonies. Crits, oracions, cabrioles, xiscles, rialles, versos, panteixos, renecs, llàgrimes, profecies... Passes i gestes. Multitud i singularitat. Ara una massa que corre, ara una silueta sola... Prodigi i enormitat.